“Vull mostrar la tendresa, la fragilitat d’eixe cos que acaba d’arribar a la vida i que és perfecte”

Nom: Patricia Jaén

Edat: 31

Professió: Fotògrafa Newborn

Població: Vinaròs

Patricia Jaén podem dir que és una fotògrafa nata, des de ben menuda ja li agradava. Un bon dia va decidir arriscar-se per perseguir el seu somni. Tenia tan clar que volia ser fotògrafa que, tot i els temps de crisi i l’entorn que no li aconsellava fer-ho, es va deixar el seu lloc de treball per posar-ho en pràctica. Va començar a fer les fotos a casa i ara ja té projectat muntar-se el seu propi estudi.

http://patriciajaen82.blogspot.com.es/

1. Des de quan t’agrade la fotografia? La fotografia m’agrada des de sempre. Quan era menudeta ja em van regalar una càmera de fotos compacta, d’estes que et regalen a la comunió, i jo sempre estava fent-los fotos a tots. I em deien que les fera jo, que tenia més gràcia, que els treia a tots bé [rialla].
2. Ja portaves la vena fotògrafa des de xicoteta… Síii.
   Tot va començar com una afició, però has acabat deixant el teu lloc de treball per dedicar-te a la fotografia, que és el que realment t’ompli. Sí, volia estudiar disseny industrial i, com no m’arribava la nota, vaig decidir fer un cicle formatiu de fotografia, imatge i so a Almassora. Quan vaig acabar, com els meus oncles tenien una tenda de fotografia, vaig fer allí les pràctiques i vaig estar treballant amb ells durant tres anys. Allí vaig practicar molt amb el tema de les bodes i tot això. Primer només els portava les maletes i al final vaig acabar fent les fotos, i això et dona molta seguretat per fer-ho després tu a soles.
3. Després d’estar allí vas treballar a una òptica, no? Sí, després me’n vaig anar a fer un màster de publicitat, era de pàgines web i disseny gràfic, perquè sempre m’ha agradat molt. En eixe temps, l’any 2008, la feina va baixar i no trobava res en el meu camp. Els meus oncles tampoc tenien feina per tornar-me a contractar. Així que vaig trobar feina a una òptica i vaig estar 5 anys, fins que vaig decidir que havia de fer alguna cosa, que això no podia ser. No volies estancar-te, potser… No, no volia estar sempre allí. Estava bé, però jo volia continuar amb el que jo havia estudiat. I volia arriscar-me un poc.
4. Vas tindre temor de fracassar, quan et vas deixar la feina? Sí, molt. Fins i tot ara mateix tens dies que estàs molt contenta i hi ha altres que buscaries qualsevol cosa per tindre un sou fixe. El món de l’emprenedor és així, un dia estàs allà d’alt i l’altre dia estàs allà baix. Ara mateix, la veritat és que estic contenta, dins de la crisi i tot, veig que la gent me va responent i queda contenta. I per a mi, això ja és una satisfacció personal. Després ja vindrà la part econòmica, a vore com va.
5. Aquests alts i baixos t’han fet pensar en algun moment per què ho vas deixar?En algun moment sí que ho penses, pel tema econòmic i l’estabilitat.
6. En el teu entorn algú et va dir que estaves boja d’anar-te’n de la feina? Sí, i dient-me que hi havia crisi. Els clients que em trobaven pel carrer pensaven que m’havien acomiadat per haver fet alguna cosa malament.
7. Deguera ser dur decidir-te. Sí, vaig estar quasi un any plantejant-m’ho, passant temps plorant per no saber si dixar-ho o no. L’estiu passat vaig estar molt malament. Als pares no els ho vaig dir fins un mes abans de fer-ho, per si em penedia. Per una banda, em vaig quedar molt a gust d’haver-ho dit a la feina, però, per l’altra, també estava espantada. Ja no hi havia marxa enrere. Em van plantejar de fer mitja jornada, per compaginar-ho, però necessitava dedicar-me plenament a la fotografia.

8. Què t’aporte la fotografia? A mi la fotografia sempre m’ha agradat molt, però m’agrade fotografiar persones. No m’aporte res fotografiar paisatges, macro ni animals. M’agrade fotografiar persones per la proximitat a la qual arribes entre les dues parts. Amb la fotografia de recent nascuts, per exemple, estàs moltes hores amb les mares. Per tant, es cree una relació d’amistat, perquè passes moltes hores amb aquesta persona i són moments molt difícils també en eixos primers dies. Per això necessiten algú que els dono una mica de confiança, que s’arriben a sentir segurs, també. Clar, estan més tranquils dixan-te el seu nadó amb aquesta confiança i seguretat que crees. Sí, les mares estan una mica escèptiques perquè no saben com ho vas a fer, estan molt pendents i, en realitat les coses al final surten. I és confiar una mica en mi i anar seguint el que vol el nadó.

9. Quant fa que t’hi dediques professionalment? Des de nadals [Fa uns 7 mesos].

10. Per què et vas especialitzar en fotos de recent nascuts? Els xiquets sempre m’han agradat molt, amb els meus nebots sempre he tingut molta afinitat. M’agrada molt estar amb ells… no sé com explicar-te. Pel que t’aporten, no? Sí, t’aporten espontaneïtat… les persones grans ens pensem més les coses, tenim una mirada més… Amb més prejudicis, a vegades. Amb por a fer coses, expressar-nos… Sí! ells no, ells són tal com són i no els has d’insistir o de donar-li la volta per fer el que vulgues fer. És una mica jugar i que estiga a gust el xiquet i tindre una mica de feeling. Jo sempre m’he portat molt bé amb ells.

11. També fas altre tipus de fotografia? Sí, també faig bodes. M’agrada fer-ne sobretot tipus documental. D’aquesta manera, el fotògraf està present, però no intervé. Va passant el dia i vas fent fotos d’allò que va succeint.

12. Quanta estona pot costar fer-li una foto a un nadó? També dependrà de l’edat, imagino. Amb un recent nascut, puc estar 3 hores només per fer una foto. Si són més grandets amb una hora podem fer una sessió, més estona ja es cansen [rialla].

13. Com decideixes l’escenari per a cada sessió? Utilitzes l’interior per als més menuts, i l’exterior per als més grans? Amb els nadons ha de ser a l’interior, normalment, encara que ara a l’estiu se podria fer a l’exterior, també hauria de ser si la mare vol. A partir d’un any o sis mesos, m’agrada molt fer-les a l’exterior. Ells també es senten més a gust que dins d’una habitació tancats. Tenen més espai per a expressar-se. Sí, i no allí entre quatre parets, que s’angoixen. Si vas al camp o a la platja, estan millor.

14. Utilitzes complements autèntics per a les fotos, que tu mateixa o la teua família restaureu. Sí, des de que em vaig dixar la feina sempre estic mirant, cada cosa que veig penso que em podria servir per a fer fotos. Veig una cadira i dic ‘em podria anar bé’…, sempre estic buscant. O vaig a alguna tenda i veig mantes, coixins, roba… coses que veig que em serviran.

15. Com t’inspires per a fer les fotografies? Bé, sempre acabes copiant un poc. Intentes no fer-ho, però acabes fent un poc el que tots fan. En aquest tema dels recent nascuts, del newborn, les americanes van molt per davant. Llavors, elles t’inspiren molt en el tema de les posicions, com posar els xiquets, les coses que pots fer per tindre una determinada foto, i sempre vols anar més enllà i aconseguir fer la foto que ella ha fet. No ho copies, però tens això. Tens una referència, diguem? Sí, ho tens de referència, però després cadascú té el seu estil.

16. Quines són aquestes referències que seguixes? D’americanes estan Kelley Ryden i Amy Cook. Després d’espanyoles Victoria Peñafiel, que és una referència per totes, la primera que es va llençar en aquest tema. Fan també tallers per fotògrafes. Més que de tècnica de fotografia, t’ensenyen a com tractar els pares, a calmar els xiquets i, si no eres mare, a aprendre moltes coses. El newborn és un món de dones? En general sí, hi ha algun home, però la majoria són dones.

17. Què pretens mostrar en cadascuna de les fotos? O depenent del xiquet o xiqueta ja veus què vols traure? Bé, sobretot vull mostrar la tendresa, la fragilitat, eixe cos que acaba de nàixer, que acaba d’arribar a la vida i que és perfecte. Intento mostrar els peus, les mans, els ulls, tot això que ho ha creat una persona i ja és també una persona i ho serà per sempre, i ho té tot, no li falta de res. Llavors això intento mostrar-ho.

18. Recordes alguna fotografia que t’haja impactat o agradat especialment? Una que em va agradar molt va ser la d’un nadó nu integrat en un tronc d’un arbre, de Kelly Brown. Donava la sensació de contrast de la fusta del tronc, amb la puresa del xiquet que estava damunt, tan suau i delicat. Me criden l’atenció aquest tipus de fotos. M’agrada la senzillesa.

19. I alguna teua que t’haja provocat aquesta sensació? Una que vaig fer d’una xiqueta que està en un cistellet, que la vaig posar allí gitadeta i es va quedar tan a gust.

20. T’ha passat de no poder acabar una sessió perquè el nadó no estava receptiu?Sí, en alguna ocasió he estat 4 hores i no he pogut fer cap foto. I per què passe això? El nadó es mou, plore…? Normalment, és perquè tenen fam. La última sessió que vaig fer, vam haver de repetir-la també. Vam estar 4 hores i la xiqueta estava tota l’estona mamant. La llevàvem, la ficàvem i es posava a plorar cada vegada. Fins que ho vam deixar per a un altre dia. La mare va vore que necessitava l’ajuda del biberó, perquè no tenia prou llet, i el següent dia que ens vam trobar ja estava més calmada. En dos hores i mitja vam fer la sessió.

21. Alguna altra dada curiosa de les sessions de fotos? Es patix molta calor, perquè fins i tot a l’estiu poses la calefacció a 25º, perquè al estar nus, es troben desprotegits i necessiten calor. Suem la mare, jo… acabes rendida. És com una sauna!

22. Ara mateix tens una exposició a la tenda ‘La Tribu de Mamá’ de Vinaròs, fins quan es pot visitar? Estarà fins a finals de setembre, la deixarem tot l’estiu. Què podran trobar allí? Sobretot la vaig enfocar des dels primers dies fins a un any. Per encarar una mica l’exposició al primer any de vida del nadó. Podran vore fotografies dels teus inicis i fotografies més recents, no és així? Sí, hi ha algunes del començament, de quan encara no sabia què fer, he posat fotografies d’aquesta gent que va confiar amb mi.

23. Quins nous projectes professionals o somnis tens ara mateix? Ara, el dia 9 d’agost, hem quedat amb l’Associació de Lactància de Vinaròs per fer fotos a mares lactants a llocs on no siga comú vore donar el pit. I després es reuniran totes aquestes mares donant el pit, a la pèrgola del passeig. Tot per reivindicar la normalitat de la lactància. Cobrirem el dia i segurament penjarem les fotos al Facebook. Està pensat també fer-ho un altre dia a Benicarló, col·laborarem amb l’Associació de Maternitat i Criança de Benicarló i després es farà una exposició amb totes les fotos de Vinaròs i Benicarló.

Un altre projecte que tinc, de cara a setembre, muntar-me l’estudi.

Elsa Espelt