La
Ràpita, tastets de mar i muntanya
Ens
endinsem en la gastronomia de Sant Carles de la Ràpita fent un
recorregut pels seus indrets
Des d'una perspectiva forana, sempre
hem identificat la Ràpita amb el sinònim de la bona
cuina i la bona matèria primera marina. Però no és
només això, es tracta d'un lloc privilegiat, on la
muntanya i el mar es fusionen, un lloc que fa les delícies de
qualsevol caminant. Amb una situació excel·lent, a
l'extrem sud del Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Un bon dia vaig arribar
amb la maleta al carrer Lluís Millan i la
curiositat em va portar a no
quedar-me en el dubte de qui era
aquest senyor. Vaig fer una
recerca ràpida i me'n vaig adonar
que va ser un personatge important per al poble i per
al seu periodisme. Així que vaig anar
més enllà, decidida
a conèixer més d'ell i d'aquest
poble que m'ha acollit, aprofundint en una de les meues passions: la
gastronomia.
“Impregnar-me
de l'olor a mar i impressionar-me
recorrent
les seues muntanyes”
El destí m'ha portat a viure
aquí, a gaudir d'aquestes vistes i a impregnar-me de l'olor
del mar, a abraçar-me amb la seua brisa i a impressionar-me
mirant i recorrent pas a pas les seues muntanyes. També a
provar els plats que els restauradors preparen als seus fogons amb
els productes autòctons. En definitiva, a descobrir el
territori a la meua manera i a gaudir amb la seua gent.
Entre les seues muntanyes ens crida
l'atenció la Foradada. Així que decidim pujar-hi i ens
trobem amb una calma exquisida i unes vistes infinites. Es respira
pau i harmonia. És ben cert que és un regal per a tots
els sentits. Un racó per perdre's i on carregar energia, des
d'on s'observa una magnífica panoràmica del Delta de
l'Ebre, els arrossers i els pobles.
En baixar, un Vermut Rapitenc ens
espera per calmar el paladar. Una evolució d'aquella beguda
que les dones dels mariners els portaven antigament al port quan
aquests tornaven de pescar. Un vermut de garrafa que s'allargava amb
un poc de sifó i que s'ha traslladat a la restauració
local.
Aquest licor ens obri l'apetit i ens
convida a visitar els restaurants, on ens esperen amb els braços
oberts per preparar plats com: ortigues arrebossades amb farina de
panís; braç de polp a la brasa, fumat amb llenya de
garrofer; i corona de llenguado farcida de verdures i brandada de
bacallà, acompanyada d'una crema de gamba roja, que ens
presenten Jordi i Joan Enric Vidal, restauradors del municipi. També
trobem altres plats com el típic arrossejat o
combinacions delicioses preparades amb l'arròs cultivat al
Delta de l'Ebre.
Te n'adones llavors que productors i restauradors
gaudeixen del seu treball i això es veu reflectit en el
resultat final.
Comprovem de primera mà que
modernitat i tradició es barregen a les cuines dels
restaurants de la ciutat en una mescla perfecta on, sense oblidar els
menjars “de tota la vida”, es dóna pas a una cuina
d'avantguarda. No és gens estrany, per tant, que La Ràpita
fos nomenada Capital gastronòmica de les Terres de l'Ebre, ja
que l'avalen la qualitat dels productes alimentaris i la dedicació
dels restauradors.
Destaquen el peix i el marisc frescs,
però sense deixar de banda els arrossos de la terra; que es
combinen amb la flor de sal artesanal i els olis DO de les Terres de
l'Ebre. Tots ells productes sostenibles i de proximitat. En
definitiva, productes frescos i de la terra.
No ens podem oblidar de fer una
passejada pel mar. La pesca de
la zona és molt diversa,
però el marisc
més autòcton el
formen els llagostins, els
musclos, les ostres i les cloïsses.
Pel que fa al peix, destaquen
el llobarro, el llenguado, l'orada
i l'anguila, entre d'altres.
Els pescadors surten cada matinada al
mar i després d'una dura jornada de treball, tornen carregats,
si el temporal ho permet, perquè puguem gaudir d'aquest peix i
marisc fresc cada dia. Com a mètode de pesca utilitzen
majoritàriament l'arrossegament de fons, però també
trobem algunes barques més menudes que pesquen amb tremall o
palangre. Fent un cop d'ull pel port, veus com arriben, encara amb sal al rostre, amb una captura que es
caracteritza per la seua riquesa en varietat. Estan cansats, però
encara guarden temps per explicar-te amablement com ha anat el dia i
se'ls il·luminen els ulls en parlar-te de captures passades de
peixos guineu que pesaven fins a 180kg. Fins i tot, pensen que el seu
treball no és dur i això es deu a que ho fan amb
il·lusió i passió. Un exemple d'aquesta
dedicació n'és el patró de barca Josep Moras.
“ Les
ganes de promoure la
gastronomia
del
territori s'han vist des de tots els sectors”
I com que tota aquesta riquesa de
productes s'ha de donar a conèixer perquè tothom els
puga degustar, les ganes de promoure la gastronomia del territori
s'han vist des de tots els sectors. Des de la Confraria de Pescadors
Verge del Carme van impulsar el projecte Pesca Ràpita que -tot
i que avui dia no segueix vigent com en els seus orígens “per
problemes logístics que feien difícil arribar el
producte al consumidor”, tal com ens explica Joan Balaguer,
secretari de la Confraria- els va portar a guanyar el 'Premi
d'Agricultura Ramaderia i Pesca Montsià & Nnova', concedit
pel ple del Consell Comarcal del Montsià. A més, avui
en dia segueixen tenint un servei de comandes telefòniques,
que fa més còmoda la compra del consumidor. Per la seua
banda, la Regidoria de Turisme impulsa la gastronomia a través
d'activitats dedicades als productes més apreciats de la
Ràpita. Trobem, per exemple, les Jornades Gastronòmiques
de la Galera i l'Ostra, un plaer d'hivern, des de febrer fins a març;
ja de cara a la primavera, a l'abril, ens xuclem els dits amb la
Jornada Gastronòmica de l'Escamarlà; i ja endinsats en
l'estiu, a juny, tenim una Ruta del Tast per seguir; un estiu que
acabarem plaentment amb la Jornada del Polp i de l'Arròs de
setembre i, ja per arribar a la tardor amb bon sabor, de novembre a
desembre podem visitar les Jornades del Llagostí. I fins
reprendre la roda gastronòmica al febrer, no deixarem de
delectar-nos amb les delícies locals.
Aquestes diades han anat agrupant
restauradors i productors agroalimentaris de les Terres de l'Ebre i,
fruit d'aquesta unió, ha nascut i ha anat creixent amb els
anys el Col·lectiu Cuina de la Ràpita- Delta de l'Ebre.
L'objectiu d'aquesta agrupació és fomentar les
principals activitats econòmiques de la ciutat: el turisme i
la gastronomia.
Aquest projecte, que va impulsar
l'Ajuntament i que va apadrinar el crític gastronòmic
Pep Palau, ha permès la promoció tant estatal com
internacional de la cuina rapitenca i dels seus productes, anant de
la mà de l'Agència Catalana de Turisme.
Per finalitzar, no podem acabar la
ruta sense tastar el licor característic de les Terres de
l'Ebre: el licor d'arròs. Podem triar entre diferents
graduacions i sabors, des del licor crema d'arròs fins al
licor d'arròs amb herbes, passant pel licor d'arròs amb
figues i el licor d'arròs bomba. Acabem així, brindant
per les vistes, els sabors i l'amabilitat de la gent que ens hem anat
trobant pel camí en el nostre recorregut per Sant Carles de la
Ràpita.
Elsa Espelt Ripoll
