“A les JMEP d'Ulldecona pots fer concerts més complexos i més lliures”

XARIM ARESTÉ (32), va estar al capdavant de Very Pomelo, i a la seua llista d'experiències es troben Sanjosex, Paul Fuster, Gerard Quintana i Maika Makovski, entre d'altres. A més, es va convertir en un Sopa més a la gira de Sopa de Cabra de 2011.
Actualment està fent concerts amb la seua banda. I, aquest any, no només es presenta amb nou disc a la butxaca, sinó que s'ha atrevit amb un llibre de poesia.

Ens ha visitat a les Jornades Musicals a l'Ermita de la Pietat (JMEP) d'Ulldecona, on ens ha contat tots els projectes que té entre mans i ha mostrat l'entusiasme per seguir creant i evolucionant.

1. No és la teua primera vegada a les JMEP d'Ulldecona, ja vas actuar amb altres grups, com Very Pomelo... Sí, he perdut el compte ja. Igual em sembla que n'he fet més dels que he fet [rialles]. I què sents actuant ací? Com vius l'ambient especial que es genere? Com definiries aquestes jornades? La veritat és que com saps que és un lloc on la gent que ve no ve de pas, sinó que ve a escoltar música, fa que ho enfoques diferent ja. Avui ho comentàvem, és un lloc on jo tinc la sensació que s'ha de ser molt generós, enfocar-ho com un concert llarg, per exemple. Un concert on pugue haver molta llibertat, on puguen passar coses. Al contrari d'un festival, on has d'estar més dinàmic perquè hi ha menys dinàmiques. Com que és més un xorro, no hi ha tants matisos. Aquí, com que la gent està més escoltant, pots concentrar-te més amb els detalls i fer un concert més complex i més lliure. 

2. Vas aconseguir per fi fer tots els concerts amb els Pomelos que necessitaves per acomiadar-vos com tocava? No, no... de fet l'últim concert oficial que vam fer els Pomelos va ser aquí i no n'hem fet cap més. I teniu prevista alguna cosa? Està previst que sigue imprevist. [rialles] Si sorgix sorgirà... Sí, suposo que sí, no n'hem parlat. Però avui els Pomelos estan aquí amb mi, així que... 

3. Has actuat en diferents grups. Què t'aporte cadascun? Quins moments viscuts recordes? Per a mi és fonamental, o sigui, la gent amb qui he tocat és la que més m'ha influenciat realment. M'agrade molt James Brown, però abans diria Paul Fuster, o la Maika Makovski o Sanjosex, que un d'aquests. Que igual van ser els que em van posar dins la música..., però coneixes músics tant bons com aquests que porto a la banda, com són El Miquel Sospedra, L'Ermengol Mayol, El Pep Garau, El Ricard Sohn, són músics tan bons que... Jo sóc autodidacta i aprenc, sóc una esponja i intento agafar el millor de cadascun. Et rodeges de bons músics i vas creant i aprenent, no? Sí, tinc sort que amb els amics amb qui he anat fent els últims anys tots són músics fabulosos. Ha sigut una sort perquè he pogut aprendre directament d'ells. 

 4. El teu nou disc, 'La Rosada', marque un cert canvi amb el teu anterior, 'Lladregots'. Has

treballat les cançons de forma diferent, els has donat un altre toc. Amb més detalls, instruments, més poètic fins i tot... Sí, però en realitat és molt semblant. De contingut, és molt semblant. Són cançons que he fet jo i tampoc tinc una visió tant diferent de la que tenia abans. El que sí que he fet ha sigut currar-m'ho més. Hem intentat que les cançons pogueren anar més enllà de lo que jo ho havia portat, amb les meues mancances, perquè ho feia a casa. I aquest cop, amb l'ajuda d'ells, hem pogut fer un disc més elaborat. Hem tingut més mitjans, no gaire més però... ara tenim un altre micro. Sempre en tenia un només. I ara ja en tens dos. [rialles] Realment ha sigut molt casolà també. Canvie que ha sigut un treball més col·lectiu, perquè l'altre disc l'havia fet jo sol i ara hi ha més música.

5. Al teu nou disc l'acompanya un altre de regal: 'Cine Ebro', disc que porta el nom del cinema on el teu avi era projeccionista. Són peces que podrien teixir una banda sonora especial? Sí, em va quallar. Aquest disc feia deu anys que el portava fent, d'alguna manera. Volia fer-lo amb aquest esperit, però no hi estava concentrat. Com que faig moltes cançons, moltes es queden en calaixos i, de sobte, vaig ficar el cap allà i hi havia... tela marinera! I vaig decidir fer aquest disc. Al començament hi havia 30 cançons, al final s'ha quedat amb 17 perquè no calie atabalar tampoc [rialles]. Però estic content d'ell perquè, com que està gravat amb tant de temps diferent, hi ha molta diferència entre una cançó i una altra, molta. A tots els nivells. Clar, tu tampoc estaves igual fa uns anys que ara, tot canvie. Sí, ni tenia els mateixos instruments, ni els mateixos equips ni les mateixes ganes. Ni la mateixa forma de pensar a lo millor... Sí, si de un dia a un altre ja canvie, imagina't! Per mi és guai això, jo l'escolto i realment viatjo. Imagino que a algú altre igual no li diu res això, però a mi em transporte. 

6. Als concerts 'A cau d'orella' amb Gerard Quintana buscàveu la proximitat amb el públic i la vau aconseguir. En una entrevista a Naciodigital.cat (10/04/15) Gerard Quintana parlava d'aquests concerts com: “ una forma de trencar parets, motllos i murs”, que els feien especials. Tot i que en un dels vostres concerts, a Sabadell , alguns espectadors el que tenien ganes era de trencar pilars, perquè no us podien vore. Hi havia moltes columnes al lloc aquell i els va molestar... No sé si molestar exactament. Era un lloc molt especial, però no hi havia visibilitat des de totes les taules. Sí, és difícil. Al final és curiós perquè els llocs on més he gaudit així de connexió amb el públic han sigut els que no eren llocs per fer concerts. A casa d'algú... o a una ermita. Saps? Més que a sales de concerts. Quan toques a festivals o llocs més grans realment coste molt tindre una comunicació. Jo estic ja cansat d'anar de concerts, no vaig mai a concerts de rock, m'avorreixo. No t'agraden els llocs on hi ha molt de públic? No perquè em sento envaït a nivell sensorial i no m'ho passo bé. En canvi, si vaig a un lloc que puga estar, com jo dic, “de tranquis” i gaudir perfectament de la persona, de la música i... Es sol crear un clima molt curiós entre la gent que hi ha allà, perquè són desconeguts però que estan visquen la mateixa cosa. La gent acabe fent-se amiga. No sé què collons passe, però el públic és amable entre ell i això fa que sigue molt bonic al final. 

7. El teu primer llibre, és un llibre de poesia: “Catacumba Umbilical”. Quan t'ho van proposar, no et veies en cor. Com et van convèncer? Bé, jo em sentia intrús, com en un món que no era el meu, el de la poesia. Jo el respecto molt i no sóc gaire llegit, no tinc gaire cultura en aquest sentit, em feia vergonya, saps? No tenia seguretat. 

8. Bé, però, al final, no estaves tan lluny del món de la poesia, escrivint lletres per a les teues cançons. No... Té relació. Mira, no se m'havia passat pel cap. Quan m'ho van oferir vaig trobar que era un repte guai, però em feia pànic. I encara me'n fa quan hi penso. A més, ja escrivies poemes. No? Sí, jo n'he escrit sempre. Al final hi ha pocs dels que havia escrit. Casi tots els vaig fer a partir de que m'ho van dir. M'ha agradat sempre escriure, sempre vaig en un bloc amunt i avall. Però en cap moment havia pensat d'ensenyar-se'ls a ningú. Vas amb el tren, per exemple, i vas fent. T'ho van proposar perquè sabien que n'escrivies? No, m'ho van dir perquè els agradaven les meues cançons i van pensar que ho faria bé. 

9. Divendres vau estar al Festival de Poesia de Caldes d'Estrac, amb Quintana i Fuster. Com vau viure l'experiència? No t'ho sabria dir. És diferent de tot el que heu fet fins ara, no? Vau recitar o què vau fer? No sabria com explicar-t'ho [rialles]. No sabíem què anàvem a fer. Bé, ho sabíem, més o menys, però vam acabar fent una altra cosa molt diferent. O siga, que al final us vau posar a improvisar. Sí, va ser molt improvisat. Com que ens coneixem tant... no sé, és estrany. Hi ha hagut gent que m'ha dit que va ser increïble, però jo hi havia moments que pensava: “ostia puta què fem?!”. Va ser molt extrem. Va ser UNA experiència. No sé si bona o dolenta. 

10. Ara estàs de concerts amb la teua banda, també continues amb Gerard Quintana... Sí. En aquesta gira ja no estaràs amb Sopa de Cabra... No, estaré només a la gravació del disc. Què més portes entre mans? Tinc moltes ganes de fer coses, la veritat és que sí. De fer sinergies amb amics que he fet, que no he pogut tocar amb ells encara. Però res concret, el que tinc ganes ara és... M'encantarie marxar de Catalunya. Marxar a fer concerts i... Sí, a tocar fora. M'agradaria molt, perquè penso que val la pena. En solitari? Amb algun músic d'allà? O no t'ho has plantejat? Sí, hi ha diferents històries, amb gent d'aquí... No sé. Com que no ho hem fet mai, encara no sabem com fer-ho. Però ho volem fer. Sí, necessitem ajuda. Necessiteu ajuda? Sí, jo necessito ajuda perquè, jo sol, què he de fer? Jo estic amb la música. Si m'he de posar a tocar per telèfon a un bar de Berlín, ho veig costa amunt. Seria conèixer algú que volgués fer un intercanvi, com que ja tingués la feina feta. Necessites ajuda a nivell de contactes fora, llavors. Sí. 

11. Què tal si acabem fent una reflexió? Creus que el món ha perdut la seua essència? Que moltes persones estan cansades, perdudes, que el materialisme ha guanyat, que la negativitat envaeix... O, per el contrari, ja l'estem tornant a trobar aquesta essència? Jo crec que aquest moviment és el que ha mogut el món sempre. Tots hem pensat que era nou, però és tan antic com la vida mateixa. És una lluita de forces. Sí que es veritat que venim d'un temps de molt confort i de poca reflexió, no? I ara al menys s'està reflexionant. I clar, el primer moment que et fas preguntes, t'ensorres. Perquè, si no estàs acostumat a fer-te preguntes, és fàcil ensorrar-te. Perquè és difícil molts cops trobar llums. Jo no sóc optimista especialment. No eres optimista? No especialment. Però estic lluitant per ser-ho, eh? Veig que estic educat per no ser optimista també i que el món és com el vols veure. I jo em veig com si estigués en mig d'una guerra, saps? I igual no és veritat i només ens ho fan creure. No ho sé. Però sí que estem cansats, sí. Hem de fer alguna cosa. 

Trobareu més fotos al següent enllaç: http://on.fb.me/1I0sdzs