A vegades coste recordar quan
encara t'agradava el Nadal. Jo tinc la imatge de fa molts anys, quan
anàvem tots a buscar molsa per al Betlem i les figuretes dels reis
anaven avançant cap al portal, per aquella ciutat que havíem creat,
a mesura que arribava la nit del 5 de gener. Però en sec es va
acabar tot. Estos dies bonics en què celebràvem el naixement
d'algú, el qual, ens havien explicat a l'escola, és qui et donava i
et llevava la vida. I sent una xiqueta et passes a plantejar què és
la vida i com pot haver algú que permeta que se'n vagen persones que
han fet un camí encara tan breu. I si d'adults coste d'assimilar, de
menuts és com caure en un pou sense fons. Fins i tot et planteges
que, si Déu és tan bo com t'han dit, per què permet que passen
estes coses i per què s'endú a algú que vols amb tu, sense
escoltar les teues pregàries. I este sentiment d'injustícia
perdure, a mesura que vas fent anys i més persones se'n van, moltes
amb una trajectòria de vida curta. Familiars, amics, coneguts i gent
que no coneixes, però que igualment t'afecte saber el seu cas. I
quan arribe Nadal s'accentue encara més la seua absència.
Però vas fent i, un bon dia,
decidixes anar al súper a comprar per Nadal i et desil·lusiones
quan et trobes gent demanant al carrer i penses que no tindran sostre
ni menjar encara que siga Nadal, que res canviarà. Què podem fer en
situacions així? Doncs allò que estiga en les nostres mans. Almenys
aportes el teu gra d'arena per ajudar-los.
I mentrestant, el consumisme
és cada vegada més present estos dies. Quan la meua generació érem
menuts no era tan latent. Hi havia regals, hi havia dinars i sopars,
però res a vore en el que s'ha convertit. O almenys és la percepció
que jo tinc comparant la meua realitat d'ara i la d'aquell temps.
Però reacciones i penses que
ho pots viure a la teua manera i que has de recordar que ningú ni
res som eterns en esta terra i que, per tant, ara és el moment de
gaudir de les persones que ens envolten i de les coses que tenim.
Encara que trobes a faltar gent, també en tens al teu costat. Si
tots ens instal·lem en la tristesa es perdran moments per gaudir amb
qui sí que podem i que en un futur lamentarem no haver fet.
Te n'adones un dia de que
l'espiritualitat no et fa falta viure-la lligada a una religió
concreta. Però també que respectes les creences alienes. I que
estes persones que han faltat han fet el camí que havien de fer,
encara que haja costat acceptar-ho. I passes a fixar-te en els
records bons, enlloc de focalitzar-te en el dolor. Portant-ho des de
l'amor és més fàcil. Si no et sents bé, fas coses per canviar-ho.
Et rodeges dels teus i busques la pau interior, amb ajuda si creus
que la necessites. Veus com els que han marxat t'han estimat i els
has estimat i sents com eixe sentiment seguix viu. I saps que no et
voldrien vore malament, sinó tenint goig de la presència de
familiars i amics. I et sents afortunada per totes les persones que
tens avui i que t'estimen i estimes. I, al final, resulte que
t'agrade que arriben estos dies perquè quedaràs amb tots.
I van emergent noves
generacions que, com si de fadetes i follets es tractaren, et fan
viure una nova realitat. I et dixen participar amb ells de la màgia
d'estos dies i et submergixes i fas tot el possible perquè ho
visquen de la forma més especial, bonica i tendra.
I, realment, tornes a creure
en les festes. No en el consumisme instal·lat, sinó en les
reunions, els retrobaments, les il·lusions, la màgia, els bons
desitjos i l'amor. Per tant arribes a la conclusió de que amb tota
esta part tan meravellosa que té d'estima, de llum i de germanor,
tot l'any hauria de ser Nadal.
Us desitjo molt d'amor a totes
i a tots!!
Gràcies família, amigues i
amics
