dijous, 30 d’octubre del 2014

Vivències de la Guerra Civil a Castelló contades pels seus protagonistes. Els llibres que donen veu als qui no van poder escriure la història




 Elsa Espelt Ripoll

La Universitat Jaume I de Castelló ha presentat els llibres: Biografies rescatades del silenci. Experiències de guerra i postguerra a Castelló, de Rosa Monlleó, Alfredo Fornas i Iván Medall (eds) i Vides truncades per la Guerra Civil a Castelló, de Rosa Monlleó i David Oliver (eds); per donar a conèixer la història de la Guerra Civil a través dels seus i les seues protagonistes i retre'ls així un homenatge a tots ells.

En l'acte de presentació, han intervingut: Vicent Climent, Rector de la Universitat Jaume I; Josep Miquel Santacreu, catedràtic de la Universitat d'Alacant; Rosa Monlleó, autora dels dos llibres, catedràtica i directora del Centre de Documentació de Recuperació de la Memòria Històrica Local de la Universitat Jaume I; així com els diferents autors de les entrevistes, que han fet un resum oral de la vida de les biografies que han redactat, acompanyat de les fotografies dels protagonistes.

D'esquerra a dreta: Alfredo Fornas, David Oliver, Rosa Monlleó,
Vicent Climent, Josep Miquel Santacreu, Iván Medall
Vicent Climent, ha destacat la importància de la recuperació de la memòria històrica i el dret de les noves generacions a conèixer la realitat. Per Climent, pel que fa a la Guerra Civil, encara queden interrogants pel silenci imposat i, per tant, aquests dos llibres van en la línia de respondre a aquestes noves generacions.
El rector ha comparat la dignitat dels biografiats amb la de Sos Baynat i ha incidit en la importància de dignificar aquestes persones per tancar ferides. Ha conclòs que aquesta gent no van tindre dret a escriure la història perquè foren els vençuts o pertanyien a les classes humils.

Josep Miquel Santacreu, veu aquests llibres com una via per tancar les ferides dels vençuts. Ha recordat com en aquests llibres es dona protagonisme tant a dones com a homes (la història sempre ha estat contada per homes) i es done veu a diferents generacions. Per Santacreu, suposen una superació del trauma que va ser la Guerra Civil.

Rosa Monlleó, ha recordat les entrevistes que feien, que duraven fins 4 hores. Els entrevistadors acabaven esgotats i els entrevistats encara tenien energia per més.
Amb aquests llibres, es vol contar una història que no siga esbiaixada ni subjectiva. Tot i que Monlleó sap que l'objectivitat no potser absoluta. Ha destacat la funció cívica que tenen els historiadors. I ha donat importància al fet de parlar de què van fer els dos bàndols i de tancar la ferida. Monlleó ha explicat els tres tipus de protagonistes que han trobat: D'una banda, entrevistats en temor a que es donara el seu nom; de l'altra, protagonistes que volen oblidar i no volen parlar i, el tercer grup, i per Monlleó els més valents, els que els han explicat què va passar. La catedràtica creu que avui dia encara hi ha alguns polítics, tant de dretes com d'esquerres, que tenen temor de parlar de la repressió. També ha emfatitzat la importància de traure al subjecte col·lectiu de l'anonimat, de no parlar només dels líders, ja que han arribat a la història al lloc que estan, pels subjectes que els han recolzat.




L'acte ha sigut molt emotiu perquè representava un homenatge als entrevistats. Sis d'ells han pogut estar presents. Els protagonistes de les biografies són: Enriqueta Querol Sales, Concepció Betí Beltran, José de Ramón Torrent, Miguel Miravet Doñate, Antònia Fonfría Vilarroya, Abelardo Ripoll Segarra (el meu avi), Antonio Pérez Balada, Manuela Fernández Suárez, Teresa Vela i Manuel Salvador, Dolores Tortajada Domingo, Germán Renau Forcadell, Manuel Peirats Ramón, Mercedes Álvarez Guzmán, Vicent Varella Navarro.

Abelardo Ripoll, Antonio Pérez, Concepció Betí,
Enriqueta Querol i Miguel Miravet
Mercedes Álvarez

dissabte, 25 d’octubre del 2014

V ANIVERSARI VINARÒS TROPICAL CREW

“Al cinquè aniversari anem a petar-la. Espereu bones congues per al 2015!!”



– Què es sent complint cinc anys com associació?

Realment no esperàvem arribar als cinc anys perquè tot va començar així com una idea una miqueta esbojarrada, però hem arribat. Un dels objectius era perdurar en el temps, però no esperàvem que fossem tants ni que anara la cosa tan bé. Estem molt contents, molt feliços i en ganes de que siguen cinc anys més. La veritat és que és una alegria immensa complir cinc anys perquè no ens ho pensàvem.

– Així, us sorprén haver arribat fins ací?

Sí que esperàvem arribar, però no pensàvem que estaríem on estem. Esperem fer 10 i 15 anys.
Això és una cosa que hem format entre tots que, vulgues o no, és un vincle d'unió. Quan vam començar no ens marcàvem res, no teníem límits, no buscàvem fer anys, ni tindre gent, ho fèiem per passar-nos-ho bé i que la màxima gent del poble a qui li interessara aquesta música, respongués, i per ara està sent així. Per tant, estem molt contents.

– Com va començar l'aventura?

L'associació Vinaròs Tropical Crew es crea per la inquietud d'uns joves del poble que- cansats de viatjar per tota la Península, jugant-nos la vida, fent un munt de quilòmetres, per escoltar la música que a nosaltres ens agrade- decidim intentar crear alguna cosa al poble relacionada amb la música jamaicana. Des del reggae, ska... el més clàssic, fins al soul, el R&B, el funky, el hip-hop... fins i tot el punk. I bé, ho creem en principi 5 amics, a qui ens agrada la música. Un d'ells toque a un grup a Barcelona, Bernat, que tocava amb The Cabrians i ara toca amb Bandits... i nosaltres que som aficionats a la música i amics. Vam començar amb 7 o 8 persones a la primera reunió i ara en som 20. La família no ha deixat de créixer.
Fèiem molts quilòmetres per anar a vore concerts a Girona, a València, Barcelona, Tarragona, Alacant... fins i tot a Granada a vore als Bandits... i vam pensar: “Que no farem concerts a Vinaròs?”. I volíem fer-ho per gaudir-ho nosaltres i la gent. Vam començar en ganes de fer punxadetes. El nostre primer concert va ser de Contratempo i Bandits a l'Hangar, un dia de novembre molt fred.

– Des d'aquell dia no heu parat.

La veritat és que no. La primera reunió que vam fer de la constitució de l'associació va ser a un kebab. Aquell dia cap de nosaltres es pensava que portaríem a grups com Delegators, King Hammon, Soweto, etc.
Un dels objectius que teníem era portar a The Cabrians i ara per al cinquè aniversari ho hem aconseguit. Quan veus que aconsegueixes portar referències d'aquesta música al teu poble al·lucines, perquè no ens ho haguéssem pensat mai. I ja comencen a sonar noms, ens plantegem portar grups que fa cinc anys hagués sigut impensable.
Nosaltres el que fem és ser el centre neuràlgic entre Catalunya i València. Lo Sènia no és frontera!
Si no fos per nosaltres, en un radi de 100km, no hi hauria res del nostre estil. Només amb això ja estem orgullosos, perquè veus que muntes festes ací a Vinaròs i la gent et respon i ho agraeix.

- Heu anat cada vegada a més...

Sí, hi ha dies que van bé, altres que no tant. Però sent un poble com el que és, hem portat concerts de grups que han estat tocant també a Barcelona, i han anat bé.
El tema és que nosaltres vam començar pensant que els grupets que portaríem serien de per aquí, com Bandits, Contratempo... i, en el pas del temps, hem anat portant altres grups.
Vam començar sense cap pretensió de res, en ganes de voler muntar festes. L'embrió de tot això va ser que, als estius, es feia una festa Tropical al pub Leyenda, on punxava Txiki (Vinaròs Tropical Crew) i era una festa de mojitos, caipirinhes, música reggae, ska, rocksteady, tot el que ens agrade a nosaltres, i la gent sempre s'ho passava de conya, hi havia molt bon rotllo, i aquell va ser una mica l'embrió, que ens va fer pensar en fer més punxades com aquestes. Mentre poguérem anar subsistint i no perdent massa diners... Perquè tot això ho financem amb els diners de les quotes dels socis. De beneficis no n'hem tret mai dels concerts que hem fet, la idea és reinvertir sempre. Ens agradaria guanyar més diners, però no per quedar-nos-els, sinó per a invertir-los en portar més grups.




– Per tant, els socis són un punt fonamental de l'associació. No és així?


Sí, aquest any és l'any que més socis té l'associació i tenim sort de tindre'ls sense haver-los demanat. Els socis es podrien desglossar en tres tipus: els socis com nosaltres, que ens agrada el que fem, que no ens costa perdre temps per l'associació, per la música, ... vull dir que plorem per això. Després hi ha socis que pensen que ja que es fa alguna cosa pel poble, volen col·laborar amb nosaltres. I, finalment, hi ha fins i tot gent que no li agradava la música negra, que la comença a escoltar ara, que creien que el reggae eren quatre rastes i un porro de marihuana. I ara veuen que el reggae és funk, és soul, és negrisme, és tropicalisme, és jazz, és blues, són bandes que toquen instruments, que és el que ens agrada. Així els socis són això: gent que ho fa per vocació i gent que ho fa per col·laboració. Hi ha gent de Vinaròs i també gent de fora.

– Només us financeu amb les quotes dels socis? Teniu alguna ajuda de l'administració?


També tenim ajuda d'institucions publiques i privades, locals d'oci i associacions.
Podem portar grans grups si aprofitem el moment en què fan gires, perquè si, per exemple, actuen a València primer i després a Barcelona, i si tu els traus un bolo el dia que tenen lliure i els ve de passada, això els permet cobrir les despeses del viatge de València a Barcelona.

– Ens espere una bona per celebrar l'aniversari... Un dia que heu preparat amb molta il·lusió i que anirà acompanyat de la millor música negra, ja pel matí.

Sí! El plan de l'aniversari comença amb la tradicional fideuà a l'ermita. Amb el seu vermudet a les 12 del migdia, amb les seues olivetes, vi bo... després farem la fideuà, de la mà de Cristalero i Landete. Hi haurà beguda gratuïta per a tots durant el dinar, barra lliure. Farem un Sound System, on vindrà gent de Castelló, que són com germans, a ficar uns vinils; algú de Barcelona també...
Serem Vinaròs Tropical & Friends, amb la gent que ha col·laborat amb nosaltres durant aquestos cinc anys. Som com una família, que ens trobem tots aquell dia.
I per primera vegada, ens l'estem jugant més del compte, en el tema que et comentàvem de que sempre anem amb el pressupost just i, ara que fem cinc anys, anem a petar-la!

– Els assistents tenen la possibilitat de triar com celebrar aquest aniversari. Els més nocturns poden acudir directament als concerts de la nit, els que vulguen fer la festa pel dia, que s'apunten a la fideuada i els més festers poden passar tot el dia de celebració. Com continue la festa després del dinar?

A les 6 de la tarde l'ermita ja es tanca. Llavors baixem al Quijote, on tindrem a Mr.Freak Skapartir de les 20h. I a The Cabrians, dos dels grups que probablement són el perquè de la creació d'aquesta associació. 

- Mr. Freak Ska és l'impulsor de projectes de l'escena jamaicana catalana i membre fundador de la banda de ska i reggae The Cabrians. Veritat?

Sí, ell és Jaume Cuadrada i porta els dos grups paral·lelament. D'una banda, Mr. Freak Ska i Els Amics del Ciment i, de l'altra, The Cabrians. Molts dels músics de Els Amics del Ciment també formen part de The Cabrians.
Ens fa molta il·lusió portar a The Cabrians per primera vegada i portar a Jaume per segona vegada. Vam intentar tindre'ls en altres ocasions i per diferents motius no va poder ser. Ara és l'aniversari i poden els dos grups, això per a nosaltres és... [cara d'il·lusió] Mira, s'han alineat els astres i el vent bufa a favor.
Durant els concerts al Quijote, hi haurà servei de tapetes per menjar. Després dels concerts tindrem a Jamaican Memories Castelló punxant, a més de qualsevol personatge i/o amic que vulga posar dos discos, unes cançonetes... serà una festa de molta germanor. Estan tots convidats i que ningú es crega que està fora de lloc ni res.

                


– Per tant, hi ha festa assegurada des de les 12 del matí de dissabte 8 de novembre fins la matinada de diumenge 9.

Sí, començarem a les 12h i la música en directe la tindrem des de les 20:30h fins les 00:30h o la 1h.

Després la festa continuarà fins les 4h del matí. Qui més qui menys no baixarà de l'ermita. - Però... se quedarà... al seu món. Sí, se quedarà a Júpiter, Saturn... [rialles]


– Heu preparat diferents tikets. On es poden aconseguir i quin preu tenen?

El pack de Fideuà+concert són 12€, la fideuà només, 6€, i 8€ el que només vinga als concerts. Fem preus assequibles perquè puga vindre la gent. Podeu passar pel Quijote o posar-vos en contacte amb qualsevol membre de l'associació o a través del Facebook de la Vinaròs Tropical Crew.


– Es note que ho feu amb il·lusió, amb moltes ganes i agraïts per totes les ajudes rebudes.
Sí, estem molt contents per tota la gent que està amb nosaltres. En aquests cinc anys hem rebut ajuda i col·laboracions de moltíssima gent, pubs, locals d'oci, djs, col·laboradors que ens han deixat taules de punxar, taules per muntar les fideuades, equips de so, camionets per poder moure les coses, la veritat és que estem molt agraïts en tota la gent que ho fa possible.
Al principi estàvem una mica perduts, però gràcies a tots els pubs i locals d'oci que han confiat amb el nostre projecte, hem pogut tirar endavant. Tots ens han obert les portes per poder fer una punxada de discs o un concert.
A més, la gent de Castelló sempre ens ha ajudat i els estem molt agraïts i els considerem germans. Cosa Nostra, Premama's, Jamaican Memories, La Plana Tropical Crew, Ban Ban... I disculpeu si ens deixem a algú! Si no fos per ells moltes coses no les haguéssem pogut fer. Amb aquestes associacions compartim inquietuds, així com contactes amb els grups de música. Mirem de no fer coincidir les dates de concerts organitzats per ells i per nosaltres, ells venen als concerts, nosaltres anem allà... ens complementem. També tenim afinitat amb associacions de Tarragona i Barcelona.
Nosaltres volem que sigue un projecte que estigue viu. Sempre ens ha agradat la música en directe, tocada per bandes, i voldríem que encara hi haguessen més per aquí. També ens agraden els djs. Des de la Vinaròs Tropical Crew organitzem concerts de la música que ens agrade a nosaltres, però tot el que sigue fer coses al poble va bé. Com a associació ens encantaria que en sortiren no una, sinó mil més, per dinamitzar el panorama musical.


– Voleu dir que us agradaria que hi hagueren altres associacions que es dedicaren a organitzar també concerts, encara que foren d'altres estils musicals?

Sí, exactament. Hi ha una altra associació, La Room, que és de tecno. Nosaltres els aplaudim. Els de la Tropical anem a les seues festes, ells venen a les nostres, perquè el que volem és que hi hage caliu, moviment, que sinó pareix que no hi ha res. Entre Vinaròs i tots els seus voltants, formen un nucli de població molt gran, i per la quantitat de població que hi ha, no se fan coses.
Te'n vas cap amunt o cap a baix i hi ha més coses. A Vila Real, per exemple, o a Castelló. Hem intentat omplir un buit que hi havia a la zona del nord de Castelló, on es feien quatre festivals de tota la vida, però on no hi havia res fixe.
L'escena en la qual ens movem és una escena que costa treure endavant, hi ha moltes bandes, boníssimes, que ens agradaria portar-les a totes, però que és una escena que és dura, que no tot són flors i violes.


– A què us referiu?

A que saps que són bandes que s'ho curren i només els pots oferir el que els pots oferir. És una escena on hi ha bons grups que si tinguessen una altre nom, una altra sort o un altre pare, podrien cobrar molts diners, podrien ser molt famosos, però és que ni aquests grups busquen la fama, ni, probablement, busquen viure d'això, perquè molt pocs viuen d'això, però els agrada el que fan. Molts viuen per la música.
Tot costa molt de començar, però ara portem a gent de Barcelona, de València, de Madrid, i veus que venen i que et conviden per anar a punxar. Coses que nosaltres fa cinc anys ni ens imaginàvem. I la satisfacció que sents quan veus que la gent s'ho ha passat bé, en això que és el que a tu t'agrada.
Al final no deixe de ser una cosa que fem perquè ens agrada. No busquem lucrar-nos, ni ser els amos, ens done igual. Voldríem tindre 300 persones de públic cada vegada, però si en venen 30 són els millors 30 que venen, i igual xalem.

             
  



– I després de la festa d'aniversari, segur que ja esteu organitzant nous esdeveniments.

Enguany, ja que fem cinc anys, anem a posar tots els nostres esforços en tres esdeveniments. Així que intentarem que a l'aniversari surti tot bé, les típiques punxades que puguen sortir per la zona i, després ja, encarem amb força el que serà el III Rude Beach al juny, on volem portar una gran banda, encara no sabem si sortirà bé, però estem intentant fer-ne alguna de grossa.




Elsa Espelt


Ens estem traslladant de:

http://depobleenpoble.wordpress.com

Estem treballant perquè tingueu totes les entrevistes disponibles en aquest blog i el perfil actualitzat

De poble en poble